top of page

ESPIRAL LOGARÍTMICA



Espiral logarítmica, també anomenada espiral equiangular o espiral de creixement. És la corba definida per un objecte que es mou amb velocitat lineal constant i velocitat angular. Una de les seves característiques més destacades que la seva expansió i la seva rotació tenen un vincle geomètric. A més a més, la distància entre les espires va augmentant molt més ràpidament que la seva rotació. I l'angle va augmentant aritmèticament a mesura que l'espiral creix. Té un radi variant. Aquests, amb el mateix punt d'origen, talla amb el mateix angle de corba. Per veure aquest normalment es busca un punt (que anomenarem P) en l'espiral, on les seves coordenades polars són (r,θ). On r és la distància entre OP, i θ és l'angle entre la recta OP i la seva derivada. La seva funció es pot definir de la següent manera:

EXEMPLES EN LA NATURALESA:

  • FALCÓ: Encara que els falcons tenen una visió molt bona i que la seva percepció de les imatges és màxima, la línia de visió en màxima resolució que enfoca directament a l’objectiu és de 40º. Això obliga al falcó a anar canviant de trajectòria cada certs metres. Formant així una espiral logarítmica.

Clica per anar a la part interactiva

Clica per anar a la part interactiva

  • TRAJECTÒRIA DEL VOL DELS INSECTES: Els insectes s’aproximen a les llums artificials segons aproximadament una espiral logarítmica perquè estan acostumats a volar amb un angle constant a les fonts lluminoses.

  • CLOSCA DELS CARAGOLS (MARINS I TERRESTRES): La seva funció principal és protegir l'animal que la porta. Però a més a més d'aquest ús, també s'utilitza com emmagatzematge pel menjar, la baba i part del seu cos on es troben els òrgans. La forma de l’espiral els hi permet tenir un màxim espai.




  • CUES DELS CAMALEONS: Quan aquests enrrotllen la cua, aquesta forma una espiral logarítmica. Això es degut a que la cua d'aquests animals es va encongint a mida que arriba al seu final.

  • HURACANS: Això es produeix perquè la velocitat de l'aire forma un angle d'encreuament aproximadament constant amb el camp de les isòbares, que són les corbes de pressió constant al voltant del nucli de l'huracà.


 

BIBLIOGRAFIA:

bottom of page