La reproducció és necessària per a la supervivència d’una espècie. L’instint de conservació d’una espècie es pot entendre com a una extensió de l’instint de supervivència de l’individu. Ens reproduïm perquè així els nostres gens continuen “vius”, passant a la següent generació. Així doncs, els animals tendeixen a reproduïr-se per assegurar la seva descendència. Tot i així, a la natura trobem que el nombre de cries que tenen els animals pot variar moltíssim. Hi ha organismes que tenen una sola cria, i d’altres que en tenen milions. I normalment, els individus d’una mateixa espècie tenen un nombre semblant de cries. De què depèn aquest nombre? Quins són els factors que ho condicionen?
El nombre de cries està principalment condicionat pel temps que inverteixen els progenitors en cuidar-les. La relació és inversament proporcional: a menys temps (i en conseqüència, menys atencions), més cries. Això es deu a què ambdós factors milloren les probabilitats de supervivència de les cries, però que tots dos es complissin suposaria una inversió d’esforços inassolible pels pares. Hi ha una teoria que diu que els animals es poden classificar en dos tipus segons l’estratègia que segueixen: el tipus K i el tipus r. Es tracta de la teoria de selecció r/K.
[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"> <v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke> <v:formulas> <v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f> <v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f> <v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f> <v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f> <v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f> <v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f> <v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f> <v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f> </v:formulas> <v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"></v:path> <o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"></o:lock> </v:shapetype><v:shape id="image29.jpg" o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75" alt="mice offspring.jpg" style='position:absolute;margin-left:241.6pt; margin-top:18pt;width:238.4pt;height:134.2pt;z-index:1;visibility:visible; mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:9pt; mso-wrap-distance-right:9pt;mso-wrap-distance-bottom:9pt; mso-position-horizontal:absolute;mso-position-horizontal-relative:margin; mso-position-vertical:absolute;mso-position-vertical-relative:text'> <v:imagedata src="file:///C:\Users\Invitado\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg" o:title="mice offspring"></v:imagedata> <w:wrap type="square" anchorx="margin"></w:wrap> </v:shape><![endif][if !vml][endif]
Tipus r
Les espècies de tipus r són espècies les poblacions de les quals estan governades pel seu potencial biòtic (màxima capacitat reproductiva, r). Aquests animals acostumen a tenir nombroses cries de mida més aviat petita que requereixen curts períodes de gestació, maduren de pressa (i per tant no necessiten molta atenció parental) i tenen una longevitat curta. A més, normalment assoleixen la maduresa sexual ràpidament. Poden viure en àmbits poc estables, s’adapten ràpidament.
Tipus K
Les espècies de tipus K són espècies les poblacions de les quals estan governades per la seva capacitat de càrrega (K). Aquests animals acostumen a tenir poques cries de mida més aviat gran que requereixen llargs períodes de gestació, maduren lentament (i per tant necessiten molta atenció parental) i tenen una longevitat llarga. Normalment assoleixen la maduresa sexual tard. Viuen en àmbits estables.
EXEMPLES EN LA NATURA:
BIBLIOGRAFIA: