També es pot anomenar espiral aritmètica. Es pot definir com un lloc geomètric en un pla, que partint d'un extrem d'una semirecta, es mou uniformement per ella. És a dir, que la distància és la mateixa entre volta i volta. I l'expansió i la rotació tenen lloc a la mateixa velocitat.
La seva equació en coordenades polars (r, θ) és: r=a +bθ. On r és la distància a l’origen, a una constant i θ l’angle de gir.
L’equació de la seva curvatura és:
LA SEVA CONSTRUCCIÓ MANUAL:
Enrotllant un tros de fil al voltant d'un llapis; subjectant l'extrem lliure a una xinxeta al centre d'un full de paper i després donant voltes amb el llapis amb el fil tens, deixant que es vagi deixant anar.
EXEMPLES EN LA NATURALESA:
GALÀXIES: La Via Làctia n'és un exemple. Encara que la majoria pensen que té una forma d'espiral logarítmica, és més aviat una espiral d'Arquimedes.
LES CADENES D’ADN: L'ADN es podria considerar una espiral d'Arquimedes estirada. Si nosaltres "aixaféssim" una cadena d'ADN, es formaria l'espiral esmentada.
ESPIRITROMPA D’UNA PAPALLONA: Quan la papallona no necessita la seva espiritrompa la caragola formant l'espiral d'Arquimedes.
RUSC D’ABELLES AUTRALIÀ: Tot i que el més habitual en un rusc és que aquest sigui pla, no n'és el cas pels d'Austràlia. Aquests tenen una forma més particular. I és que quan el mirem des de dalt, podem trobar-hi una espiral d'Arquimedes.
BIBLIOGRAFIA: