Un ovoide està format per una corba tancada i convexa, formada per arcs de circumferència que són tangents entre si i que depenen d'un únic eix de simetria.
La forma de l'ovoide és utilitzada en moltes estructures arquitectòniques perquè té una gran resistència. Això és degut al fet que tot el pes aplicat als extrems verticals es reparteix cap als laterals, fent així que tot el pes estigui distribuït per la peça.
CONSTRUCCIÓ D’UN OVOIDE:
OVOIDE A PARTIR DEL EIX NO SIMÈTRIC
A partir del segment CD, es dibuixa la mediatriu per determinar el punt mig O. A continuació es traça una circumferència des del punt O1 amb el radi CD/2.
La mediatriu dibuixada anteriorment ens determina l’eix simètric de l’ovoide i talla la circumferència pel punt O2, que és el centre de l’arc menor de la corba. Unim els punts C i D amb O2i trobem els punts de tangència T1 i T2.
Amb els centres a C i D es tracen els arcs majors i que a més a més es troben els punts d’enllaç T3 i T4 respectivament.
Les mides de l'ou juguen amb el nombre d'or, fent així una estructura perfecta o quasi perfecta. Té una altíssima resistència, ja que la seva funció és protegir al pollet. A més a més d'aquesta resistència, una particularitat que té, és que en rodar, aquest torna al punt inicial. Això fa que, per qualsevol casualitat que l'ou se'n vagi del niu, aquest pot tornar a ell.
Si ens fixem en la imatge, la part de l'arc de l'ou, és on el pollet té l'alimentació necessària mentre està dins d'aquest. Per l'altra banda, la part de la circumferència, és on se situaria el pollet. Encara que aquesta estructura no la veiem només en ous. Sinó en més estructures naturals.
EXEMPLES EN LA NATURALESA:
El rovell de l’ou es troba a la part de la circumferència que formen l’ovoide.
BIBLIOGRAFIA:
Dibujo Técnico 1. Ed. Sandoval